| |
Situat a la Franja de Ponent, el massís calcari dels Ports té una superfície de 35.051ha que el situen com el segon espai natural de Catalunya amb més extensió després del Parc Natural del Cadí - Moixeró. Delimita les fronteres entre el Baix Ebre i el Montsià a l’est, la Terra Alta al nord, el Matarranya a l’oest i el Baix Maestrat al sud. Es un massís abrupte i escarpat amb una gran quantitat de coves, gorges, avencs i forats que son conseqüència de la complexitat tectònica de la zona, els cursos de l’aigua i la naturalesa calcària del massís. Amb un àrea important situada a una alçada superior als 1000m, que té com a pic més alt el Mont Caro (1447m), a prop de Roquetes (Baix Ebre), Els Ports son un conjunt muntanyós singular pel fet d’actuar de pont entre el Sistema Ibèric i les muntanyes del litoral català, situant-los en un punt clau de les vies migratòries europees, en especial de les de l’època del Quaternari, la última de les eres geològiques entre el principi de les glaciacions i l’actualitat. Això explica la variada i rica flora amb espècies rares i endèmiques de les quals destaquem la Reserva natural de les Fagedes, d’una bellesa extraordinària que la converteixen en un dels elements de mes valor natural dels Ports. Pel que fa a la fauna alberguen també una interessant avifauna (Voltors, Esparvers, Àguiles, Xutes, Cucuts...) i una de les reserves mes importants dels Països Catalans de Capra pyrenaica, la cabra salvatge.
Els rius de Els Ports
Si ens endinsem per les pistes forestals de Els Ports des de qualsevol dels seus accessos, ens trobarem amb un paisatge impressionat ple de barrancs que alimenten el naixement del Matarranya, el Pena, l’Algars, el Tastavins o l’Ulldemó. El Matarranya té una longitud de curs de 97 km i una conca de 1727 km² sent el riu més important dels que tenen el seu naixement a Els Ports. El naixement el trobem a la Font del Teix, a la que podem arribar-hi vorejant el riu des de El Parrissal (Beseit), si ens trobem en una època de l’any on aquest sigui poc cabalós, o a través de la pista forestal a la qual hi podem accedir abans del mateix Parrissal. El Matarranya baixa per Beseit, Vallderoures, i després de rebre el caudal del Tastavins, el seu principal afluent, abans del seu pas per la Fresneda, se’n va a buscar l’Algars, prop de Nonasp. Finalment acabarà desembocant a l’Ebre a l’alçada del pantà de Riba-Roja.
El riu Tastavins que neix a la província de Castelló és el segon de més importància de Els Ports. Es un riu amb un cabal irregular, igual que tots els de la zona, en el que podem observar grans trams de curs on està gairebé totalment sec i d’altres amb una quantitat considerable d’aigua. Passa per Penya Roja de Tastavins, un bonic poblet de muntanya que té a poca distància una reserva de Voltors, i segueix baixant per terres aragoneses d’olivars i ametllers fins arribar a desembocar al ja esmentat Matarranya.
L’Algars es el tercer riu amb importància del Parc Natural, igual que els dos anteriors i la majoria dels que hi neixen es afluent del Matarranya. Té una conca de 407 km² i un cabal mitjà de 36hm³. El seu naixement es dóna a la Mola del Catí (Castelló).
Altres rius del parc son el riu dels Estrets, el Pena, el Patorrat, el de la Sènia i el Caneletes. Aquests dos últims son gairebé els únics cursos d’aigua que no van a parar al Matarranya, el Riu de la Sènia desemboca directament al Mediterrani mentre que el Caneletes forma una conca independent d’aigua fins a l’Ebre. En total son 1727km² de conca.
Els habitants dels rius: Espècies d’alta muntanya
Els peixos que habiten als rius de Els Ports, son els propis dels de cursos alts, de zones muntanyoses i sub-muntanyoses com la Truita Comuna (Salmo trutta fario), un peix de color verdós puntejat de roig i negre al qui li agrada de pondre en la grava de la part neta dels rius. Aquesta espècie va en augment, probablement per la repoblació involuntària que estan duent a terme les piscifactories de les quals s’escapen tot sovint exemplars. També podem trobar-hi una altra espècie de truita, la Truita Arc Iris (Oncorhynchus mikiss) que es d’origen americà i fou importada a Europa cap a 1880,esta present en l’Algars però no així al Tastavins ni al Matarranya.
La Madrilla vera (Chondrostoma toxostoma miegii) es un peix petit i present en abundància a tot el curs de l’Ebre i els seus afluents en la comarca del Matarranya, no sent-ne una excepció els rius de Els Ports. Es devoradora de petits crustacis i algues que arrenca de les pedres gràcies al seu llavi inferior dur i esmolat. La Madrilleta roja (Rutilus arcasii) també esta present al Riu Matarranya però en menys quantitat. La trobem a la zona alta del curs, la dels ports, tot i així en podem veure algun exemplar prop de Beseit. Cal tenir en compte que es un bon indicador de la qualitat de l’aigua, doncs no en tolera massa la contaminació.
Tenim dos espècies de barb que habiten la conca del Matarranya, el Barb Escatós (Barbus bocagei graellsi) i el Barb Coa-Roja (Messinobarbus haasi). El primer es gros i pot passar del metre de llarg i es força abundant en tot el curs de l’Ebre. El segon es menut, no arriba al pam de llarg, té el cap gros, llavis molsuts i aletes de color vermellós, li agrada estar pels tolls i només el trobem a la part alta del Matarranya no estant present al pas de l’Ebre per la comarca.
El Llopet de riu (Noemachelius barbatulus) o “Locha de río” habita tot el curs del Matarranya, en canvi no se’n troben exemplars ni al Tastavins ni a l’Algars. Es allargat i rodó i té un tamany màxim de 12cm. Es mou per la part baixa del riu com indica la falta de coloració al abdomen i els bigotis, tres parells, que trobem al voltant de la seva boca.
Les espècies migradores com l’esturió (Acipepser sturio) o l’anguila (Anguilla anguilla) son molt rares de veure a causa de les preses que trobem al llarg dels rius, tot i això, s’han vist darrerament alguns exemplars d’anguiles al Tastavins.
Pel que fa als invertebrats, el més destacat es sens dubte el cranc de riu autòcton (Austropotamobius pallipes lusitanicus). Un crustaci de talla mitjana, fins a 14 cm., amb la part superior de color marró motejat de més fosc als juvenils y marró fosc als adults. Les parts inferiors de color blanc grisós. La seva alimentació es en essència carnívora, menja invertebrats, peixos amfibis i sobretot carronya, algun cop mengen també materia d’origen vegetal per completar dieta. Amenaçat per la introducció d’espècies exòtiques durant el segle passat, principalment provinents de nord américa, el cranc de riu autòcton de la península ibèrica es troba en una situació complicada. Actualment només trobem petites poblacions en aigües poc accessibles a l’ésser humà. En els últims 150 anys la població de Austropotamobius pallipes s’ha vist dràsticament reduïda a causa de la sobrepesca, la destrucció de l’entorn, la polució, i la ja comentada introducció d’espècies foranies, especialment de Procambarus clarki , que foren portadores de la “peste micotica del cranc” i del Aphanomyces astaci un fong patogen.
La Salmandra (Salamndra salamandra), el Tòtil (Alytes obstetricans), el Gripau d’esperons (Pelobates cutripes), el Gripau comú (Bufo bufo) o el Gripau Corredor (Bufo calamita) son alguns dels amfibis que podem trobar a la zona de Els Ports. També hi trobàrem la Reineta meridional (Hyla meridionalis), la Granota comuna (Rana Perezi) i fins i tot un parell d’espècies de tritó. L’ofegabous (Pleurodeles walt), que es realment gros, entre pam i pam i mig, de cap gran i aplanat i ulls menuts i una pell mig rugosa de color gris verdós. Té unes protuberàncies a la zona de les costelles de color taronja. També trobem el Tritó marbrat (Triturus Marmortus) que es més petito, entre 10 i 15cm. Té un bonic color verd sobre un fons negre, i en el cas de les femelles una ratlla taronja al llarg del llom. Viu en basses i sèquies o raconades tranquil·les de rius si estan envoltades d’herbes. Es difícil de veure tant pels llocs on acostuma a viure com pels seus costums nocturns.
|
|
