| |
Estem davant un peix incomfusible al nostre país. Qui no ha sentit parlar mai de l’anguila, o de les preuades angules. En aquest butlletí la donarem a coneixer.
Etimologia:
Anguilla anguilla (Anguilla és el nom que els romans donaven en la seva llengua a aquest animal).
Noms Vulgars:
Català: Anguila europea, Angula (larva), Anguiló (juvenil).
Castellà: Anguila europea, Angula (larva), Angulote (juvenil).
Occità (Aranès): Anguila, Anguiala, Chocho, Ressòt.
Francès: Anguille.
Italià: Anghilla
Anglès: European eel.
Taxonomia:
Ordre: Anguilliformes
Familia: Anguillidae
Subfamilia: Anguillinae
Génere: Anguilla
Espècie: Anguilla anguilla (Linnaeus, 1758)
No hi ha cap subespècie reconeguda.
Sinònims:
Muraena anguilla Linnaeus, 1758
Anguilla vulgaris Shaw, 1803
Anguilla acutirostris Risso, 1827
Anguilla latirostris Risso, 1827
Anguilla mediorostris Risso, 1827
Anguilla fluviatilis Anslijin, 1828
Muraena oxyrhina Ekström, 1831
Muraena platyrhina Ekström, 1831
A. canariensis Valenciennes, 1843
Anguilla cloacina Bonaparte, 1846
Anguilla migratoria Krøyer, 1846
Anguilla nilotica Heckel, 1846
Anguilla septembrina Bonaparte, 1846
Anguilla callensis Guichenot, 1850
A. platyrhynchus Costa, 1850
Anguilla aegyptiaca Kaup, 1856
Anguilla altirostris Kaup, 1856
Anguilla ancidda Kaup, 1856
Anguilla bibroni Kaup, 1856
Leptocephalus brevirostris Kaup, 1856
Anguilla capitone Kaup, 1856
Anguilla cuvieri Kaup, 1856
Anguilla kieneri Kaup, 1856
Anguilla marginata Kaup, 1856
Anguilla melanochir Kaup, 1856
Anguilla microptera Kaup, 1856
Anguilla morena Kaup, 1856
Anguilla platycephala Kaup, 1856
Anguilla savignyi Kaup, 1856
Anguilla nilotica Kaup, 1857
A. fluviatilis Heckel & Kner, 1858
A. eurystoma Heckel & Kner, 1858
Anguilla marina Nardo, 1860
Anguilla hibernica Couch, 1865
Anguilla oblongirostris Blanchard, 1866
Anguilla linnei Malm, 1877
Anguilla brevirostris Cisternas, 1877
A més a més, s’han descrit varies subespècies, malgrat que avui en dia cap d’elles està acceptada.
Descripció:
Es un peix serpentiforme que pot sobrepassar amb escreix el metre de longitut. El cos es cilíndric aixafant-se lateralment cap a la cua. El cap es afilat, especialment la mandíbula inferior. Les aletes no tenen cap radi dur. La dorsal, anal i ventral estan fusionades. Les pelvianes en són absents.
La coloració varia segons l’edat i l’hàbitat on estigui l’animal. Des que deixa l’estat larvari on es transparent pot assolir diverses librees. Les parts inferiors sempre son més clares, tirant a blanc o beige mentre que les parts dorsals poden ser des de el marró verdós al gris plata.
Diferencies sexuals:
Les diferencies sexuals no són pas aparents en aquesta espècie, malgrat que les femelles adultes acostumen a ser més gruixudes i més grans que els mascles.
Distribució:
Aquesta espècie té una distribució que abarca les zones costaneres i els rius que besen a l’Atlàntic nord des del Marroc a Noruega, i els que besen al Mediterrà.
Hàbitat:
Com que la reproducció es fa a la Mar dels Sargassos, al ben mig de l’Atlàntic nord, les larves passen els primers anys de vida obligatòriament a la mar. En arribar a les costes europees moltes entren pels rius malgrat que algunes poden romandre a les zones costaneres. Habita a llacs, llacunes, llacunes litorals; deltes i desembocadures; rius, rieres i sèquies de regar.
Alimentació:
És un peix carnívor en la major part de la seva dieta, depreda sobre tot larves d’insectes, cucs, petits crustacis així com larves de peix i ous quan es petita, i peixos de talles mitjanes i crancs de riu d’adulta. No fa fàstics a la carronya.
Costums:
És un peix bentopelàgic migratori. Els joves només nàixer comencen una migració que els porta a les costes Europees. En arribar la gran majoria entra per les aigües dolces de les desembocadures dels rius, malgrat que una petita part por quedar diversos indrets costaners. Aquí es comporten com a crepusculars i nocturnes, restant el dia amagades sota el substrat traient el cap o entre la vegetació. De nit es transforma en una caçadora activa que busquen incessantment tot animal que es pugui empassar.
Una cosa molt característica d’aquest animal es que es molt resistent fora de l’aigua podent respirar de forma cutània si la seva pell es humida. Aquesta qualitat fa que moltes vegades, en dies plujosos o humits, principalment de nit, l’anguila s’aventuri a serpentejar per terra ferma per tal d’arribar a rius que li permetin retornar a la mar per tal de reproduir-se.
En néixer, les larves, anomenades leptocèfales, comencen la migració cap a Europa y l’àrea mediterrània. Triguen fins a 4 anys d’arribar a la costa, la majoria tenint ja la forma d’angula.
Reproducció:
La reproducció d’aquest peix es força curiosa. Només hi ha un lloc de cria, la mar dels Sargassos, prop de les illes Bermudes. En assolir una mitjana de 10 anys pels mascles i uns 15 per les femelles realitzen una migració que es portarà a aquest recondit indret. Allà a fondàries abissals es porta a cap la posta dels ous. Teòricament tots els adults moren, malgrat que hi ha qui diu que alguna femella podria retornar a Europa i ser capaç de fer una segona migració reproductiva.
Situació actual i amenaces:
La principal amenaça per a l’anguila es la destrucció del seu habitat y la sobrepesca. Les preses dificulten l’arribada de les anguiles als trams alts dels rius a més de dificultar la tornada al mar per reproduir-se.
L’alt preu de l’angula fa que sigui molt cobejada pels pescadors.
Un altre factor a tenir en compte es la contaminació dels rius, encara que amb les noves lleis mediambientals estan millorant molt, encara que poc a poc.
Protecció:
La seva pesca està regulada com la de totes les especies considerades pescables.
Per tal de capturar l’angula cal una llicència especial.
Nota: Alguns científics pensen que l’Anguila americana (Anguilla rostrata) seria un sinònim de l’anguila europea. De fet ambdues especies son aparentment iguals, costums idèntiques i tenen una distribució complementària i lloc de cria molt proper. Les diferències morfològiques son minses també, diferenciant-se en una major quantitat de vertebres en les anguiles europees que els hi donen major longitud. No obstant, els darrers estudis genètics han revelat que ambdues especies estan clarament diferenciades.
|
|
